Poc abans de fugir de l’Alemanya nazi, Fritz Lang entra en el cinema sonor per la porta gran tot revolucionant la nova tecnologia d’aleshores amb M (1931), un film en què els sons, el silenci i el fora de camp sonor s’integraven de manera innovadora en la narració.

Aquesta transició significa per al cineasta el pas d’un univers monumental i fantàstic a un estil contingut i realista, centrat en personatges més quotidians, allunyats dels superherois i els supercriminals de l’etapa muda.
En arribar als Estats Units, Lang trasllada amb naturalitat les seves obsessions temàtiques al sistema d’estudis de Hollywood.

Destaca en gèneres com el western, el d’espies, el d’aventures i, sobretot, el noir, al qual aporta la influència estètica de l’expressionisme alemany, i manté molts dels elements constants de la seva filmografia com ara la fatalitat del destí, la culpa, la moral ambigua o l’individu enfront de sistemes opressius.

Finalment, al seu retorn a Europa el 1959, recupera el sentit de l’espectacle de les primeres pel·lícules i culmina una de les obres més coherents i rigoroses del setè art.

Fins al 25/09/2026.

Dins d’una tempesta de boira, Poncia, la criada de Bernarda Alba, resa per la mort d’Adela. La casa s’ha sumit en una mar de silenci. Poncia parla sola i també amb elles, amb Bernarda Alba i les seves filles.

FINS AL 27 DE SETEMBRE DE 2026

Tanquem per vacances i tasques de manteniment.

Reprendrem la nostra activitat habitual el dilluns 31 d’agost.

Bones vacances i bon estiu!

Al llarg de set dècades de carrera al cinema i a la televisió, Jane Fonda mai no ha deixat de transformar-se. la Filmoteca presenta una retrospectiva en què algunes de les seves interpretacions més memorables s’entrellacen amb capítols clau del cinema del segle XX: la transició del sistema clàssic d’estudis al New Hollywood, el cinema compromès en l’estela de la contracultura i les lluites del 68, el nou star system del cinema d’entreteniment dels vuitanta…, fins a arribar als seus papers més recents, en els quals desplega sense complexos el seu estatus d’icona intergeneracional.

Una fantasia de ciència-ficció tan kitsch com icònica, en què Jane Fonda encarna una heroïna espacial lliure i extravagant en un univers psicodèlic ple d’humor, erotisme i imaginació visual.

Després de The Chase, Jane Fonda i Robert Redford tornen a formar matrimoni en la ficció en aquesta adaptació de l’obra de Neil Simon. Fonda encarna la feminitat moderna i desenfadada pròpia de la transició cultural dels seixanta.

Una història del cinema i de l’emancipació: amb un registre interpretatiu sofisticat i autoconscient, Fonda ha desmuntat metòdicament els codis de cosificació sexual imposats per la mirada masculina.

Julia, antiga amiga de Hellman i membre de la resistència a l’Alemanya nazi, demana ajuda a aquesta autora teatral d’èxit interpretada per Jane Fonda, la qual va ser premiada amb el Globus d’Or i el BAFTA a la millor actriu. El film va representar el debut de Meryl Streep.

Sempre alineada, amb energia incombustible, amb la causa dels pobles i les minories oprimides, la trajectòria de Fonda encarna l’empoderament de tota una generació d’actrius que, a cavall entre la revolució sexual i la segona onada feminista, van agafar les regnes de la seva representació dins i fora de la gran pantalla.

La història real del mutilat de guerra Ron Kovic (autor del llibre autobiogràfic Born on the Fourth of July) inspira aquest drama sobre les seqüeles del conflicte del Vietnam, en què es posa per primer cop sobre la taula la dura realitat dels excombatents i el seu intent per encaixar de nou en el país pel qual van lluitar.

Fins al 30 de setembre