Al CCCB, Rodoreda, un bosc.

La poètica d’aquesta gran novel·lista del segle XX està feta de certs gestos que es repeteixen en contes i novel·les –espiar, vigilar, veure morir, ennuegar-se, ofegar, transformar-se…–, hi abunden cases amb jardí i sense, carrers i places, però sobretot està plena d’arbres i de trops botànics.

Endinsar-se en l’escriptura de Rodoreda, que és sempre i alhora innocent i cruel, infantil i macabra, realista i fantàstica, clara i tenebrosa, implica abraçar la unitat inseparable de contraris que en defineix l’imaginari: fer veure, en definitiva, que, al costat del jardí de la infància amb l’avi Gurguí, hi creixen cactus rebecs, glicines gegants, flors dolentes, boscos de suïcides i tota mena de malvestats.

Tot concebent l’espai com un gran bosc que connecta orgànicament les diferents sales, l’itinerari de la mostra explora l’obra i l’escriptora mitjançant aquest símil arbrat: les arrels literàries i vitals i l’experiència del desarrelament provocat per l’exili; els troncs vertebradors de la vivència de la guerra, troncs plens de grops i de mal; les branques que volen tocar els grans noms de la cultura occidental –escriptors, pintors i cineastes–; les capçades que acullen ocells i freguen el cel, i també les llavors, que acaben germinant i donant fruit en la imaginació d’un grup d’artistes visuals que creen peces ex novo, inspirades en l’obra de Rodoreda.

L’exposició posa en diàleg l’obra literària de l’autora amb obra plàstica i audiovisual d’artistes de diferents èpoques, i incorpora també documents originals del fons de la Fundació Mercè Rodoreda, fotografies i obres contemporànies d’artistes com Èlia Llach, Mar Arza, Cabosanroque, Oriol Vilapuig o Carlota Subirós, entre d’altres. Martí Sales és responsable de la selecció dels projectes artístics de nova creació.

#RodoredaCCCB