Centenari de Rita Hayworth a La Filmoteca

Nascuda com a Margarita Cansino, va ser Xavier Cugat qui va rebatejar l’actriu d’origen espanyol com a Rita Hayworth. Amb aquest nom va fer-se famosa, a partir dels anys 40, participant en nombrosos èxits de la indústria de Hollywood, des de musicals coreografiats per Stanley Donen i Gene Kelly a interpretacions a films de cineastes com Howard Hawks i Orson Welles, que a The Lady from Shangai va gosar tallar la melena pèl-roja i tenyir-la de ros per trencar la imatge de femme fatale que es va bastir gràcies a un guant i una bufetada. És justament aquesta escena del film Gilda, de Charles Vidor, la imatge amb la qual milers d’afeccionats al cinema d’arreu del món la recorden, mitificada com a una deesa encisadora i voluptuosa.

Gilda (Charles Vidor, 1946)Ella mateixa, però, va afirmar amb pesar que “Els homes se’n van al llit amb Gilda i es desperten amb mi”, una frase que roman com un record de la frustració d’una vida -i d’una trajectòria professional- marcada per un sistema patriarcal que la va modelar fins a convertir-la en una de les estrelles més elegantment rutilants del Hollywood, i en una de les sex-symbols per excel·lència del cinema de tots els temps.

El cicle que ara li dediquem serveix, entre d’altres coses, per desmentir aquesta imatge i demostrar que la Hayworth era molt més que una dona treient-se un guant amb enorme sensualitat. En realitat, Hayworth era, per exemple, una excel·lent ballarina, com es podrà copsar a Cover Girl, també de Charles Vidor, o a You Were Never Lovelier, de William A. Seiter. També va reivindicar-se com a intèrpret notable a films de culte com The Lady from Shangai, que va rodar amb un Orson Welles de qui acabava de divorciar-se, i va ser una dona de negocis força avesada que va crear la seva pròpia productora, la Beckworth Company, amb la qual va rodar alguns dels seus films -entre els quals, per exemple, Salomé.

La vida personal de l’actriu, però, va partir molts alts i baixos, i aviat la seva estrella rutilant va començar a apagar-se. Va seguir fent, ja més gran, alguns papers secundaris en pel·lícules com Separate Tables (Delbert Mann, 1958), però cap als 50 anys va començar a mostrar els primers signes d’Alzheimer i va anar retirant-se de les pantalles. FInalment, Rita Hayworth va morir a 68 anys. Roman a la memòria, però, la seva imatge d’icona del cinema d’uns anys daurats de la indústria de Hollywood.