A la Filmoteca: Els millors films de l’any 2022

Un dels cicles més ben rebuts de la programació de la Filmoteca recull el millor de la collita cinematogràfica de l’any anterior a partir d’una enquesta entre crítics, periodistes cinematogràfics i l’equip de la Filmoteca. Els mesos d’abril i maig es podran veure 24 films, alguns dels quals en l’apartat ‘Inèdits’, títols vistos en festivals o plataformes però no estrenats entre nosaltres.

En plena ressaca de premis i de llistes que categoritzen el millor cinema, arriba a la Filmoteca un dels cicles més populars i esperats de l’any, que permet recuperar el més destacat de la temporada anterior a partir de la consulta a persones vinculades al món de la crítica i la programació de cinema i l’equip de la Filmoteca.

El cicle es perllongarà els mesos d’abril i maig i també obre les portes a descobrir títols inèdits de difícil accés. L’abril arrenca amb Pacifiction, d’Albert Serra; Drive my car, de Ryûsuke Hamaguchi; Aftersun, de Charlotte Wells; La peor persona del mundo, de Joachim Trier; Retour à Reims (Fragments), de Jean-Gabriel Périot; Davant teu, de Hong Sang-Soo; Crimes of the Future, de David Cronenberg; Què veiem quan mirem cap al cel?, d’Alexandre Koberidze; Nope, de Jordan Peele; Corsage (L’emperadriu rebel), de Marie Kreutzer; L’événement, d’Audrey Diwan i Un año, una noche, d’Isaki Lacuesta.

 

La programació continua al maig amb Licorice Pizza, de P. T. Anderson; Alcarràs, de Carla Simón; Armaggedon Time, de James Gray; El agua, d’Elena López Riera; Close, de Lukas Dhont, i la selecció d’inèdits, films no estrenats en cinemes de casa nostra com Mutzenbacher, de Ruth Beckermann; Geographies of Solitude, de Jacqueline Mills; Aftersun, de Lluís Galter; Mato Seco em Chamas, d’Adirley Queirós i Joana Pimenta; Sobre las nubes, de María Aparicio; Skazka / Fairytale, d’Aleksandr Sokurov, i Una película sobre parejas, de Natalia Cabral i Oriol Estrada.

 

Finalitza la temporada d’escudella i carn d’olla.

L’arribada de la primavera marca el final de la temporada d’Escudella i Carn d’olla, un dels plats més icònics de la gastronomia catalana. Els amants de l’escudella poden esperar amb ganes el seu retorn a la tardor, quan torni el fred.

 

Bruce Conner, Llum a la foscor. Fundació Antoni Tàpies

Bruce Conner (McPherson, Kansas, 1933 – San Francisco, 2008) és una figura llegendària tant per la seva visió crítica de la història de l’art com per la reputació de ser el pare del videoclip. És un dels artistes més destacats de la segona meitat del segle xx, i fins i tot se l’ha aclamat com a “artista d’artistes”. La seva és una obra política i subversiva que s’expressa en diferents mitjans, fet que el converteix en un artista transversal capaç de transitar per l’assemblage, el dibuix, la pintura, el collage, la fotografia i el cinema.

Molts dels seus primers collages, assemblages i instal·lacions estan fets amb materials efímers de poca qualitat, com ara niló, cera o teles desgastades, i, per tant, són massa fràgils per ser exposats, amb molt poques excepcions. Els elements definidors de la postura anàrquica de Conner eren la ironia càustica, una dedicació il·limitada i la insistència a allunyar-se sempre tant com pogués del mercat de l’art.

Aquesta exposició presenta nou obres a tall de selecció representativa del cinema experimental de Conner. Entre elles hi ha CROSSROAD (Cruïlles) (1976), que incorpora metratge dels primers tests atòmics submarins fets pels Estats Units a l’atol de Bikini, una cinta de 36 minuts sobre l’horror i la sublimitat d’aquest esdeveniment apocalíptic.

Light out of Darkness (Llum de la foscor) fa referència al projecte d’exposició individual del mateix títol que Conner va elaborar durant els anys vuitanta per al University Art Musem de Berkeley, Califòrnia. Un dels impediments principals que van evitar que es dugués a terme va ser la negativa de Conner a cedir en la seva relació amb les institucions, que imposaven unes normes als artistes que ell considerava inacceptables. El títol, Light out of Darkness, posa èmfasi en el caràcter experimental de la producció fílmica de Conner, que sobretot en la fase primerenca sembla una exploració brillant de les possibilitats perceptives de l’espectador. El dualisme simbòlic de la llum i la foscor evoca la tendència de l’artista a pensar en oposats i metàfores, i també el seu misticisme.

Bruce Conner (McPherson, Kansas, 1933 – San Francisco, 2008) és una figura llegendària tant per la seva visió crítica de la història de l’art com per la reputació de ser el pare del videoclip. És un dels artistes més destacats de la segona meitat del segle xx, i fins i tot se l’ha aclamat com a “artista d’artistes”. La seva és una obra política i subversiva que s’expressa en diferents mitjans, fet que el converteix en un artista transversal capaç de transitar per l’assemblage, el dibuix, la pintura, el collage, la fotografia i el cinema.

Molts dels seus primers collages, assemblages i instal·lacions estan fets amb materials efímers de poca qualitat, com ara niló, cera o teles desgastades, i, per tant, són massa fràgils per ser exposats, amb molt poques excepcions. Els elements definidors de la postura anàrquica de Conner eren la ironia càustica, una dedicació il·limitada i la insistència a allunyar-se sempre tant com pogués del mercat de l’art.

Aquesta exposició presenta nou obres a tall de selecció representativa del cinema experimental de Conner. Entre elles hi ha CROSSROAD (Cruïlles) (1976), que incorpora metratge dels primers tests atòmics submarins fets pels Estats Units a l’atol de Bikini, una cinta de 36 minuts sobre l’horror i la sublimitat d’aquest esdeveniment apocalíptic.

Light out of Darkness (Llum de la foscor) fa referència al projecte d’exposició individual del mateix títol que Conner va elaborar durant els anys vuitanta per al University Art Musem de Berkeley, Califòrnia. Un dels impediments principals que van evitar que es dugués a terme va ser la negativa de Conner a cedir en la seva relació amb les institucions, que imposaven unes normes als artistes que ell considerava inacceptables. El títol, Light out of Darkness, posa èmfasi en el caràcter experimental de la producció fílmica de Conner, que sobretot en la fase primerenca sembla una exploració brillant de les possibilitats perceptives de l’espectador. El dualisme simbòlic de la llum i la foscor evoca la tendència de l’artista a pensar en oposats i metàfores, i també el seu misticisme.

L’exposició s’ha realitzat en col·laboració amb el Museum Tinguely de Basilea.

L’exposició s’ha realitzat en col·laboració amb el Museum Tinguely de Basilea.

VACANCES I REPARACIONS

Tancat del diumenge dia 1 fins al 29 d’agost per reparacions i vacances.
BON ESTIU!!

Bon Nadal!

Novembre 2026
L M M G V S D
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  

archives

  • ▼2026 (54)
  • ►2025 (47)
  • ►2024 (37)
  • ►2023 (46)
  • ►2022 (10)
  • ►2021 (6)
  • ►2020 (33)
  • ►2019 (43)
  • ►2018 (46)
  • ►2017 (55)
  • ►2016 (73)
  • ►2015 (66)
  • ►2014 (41)
  • ►2013 (2)
  • ►2011 (2)

Orari

LUNEDÌ – GIOVEDÌ
Servizio cucina: 13:00 – 15:30 (La sala chiude alle 17:00)
Servizio cucina: 19:30 – 22:00 (La sala chiude alle 23:45)

VENERDÌ E SABATO
Servizio cucina: 13:00 – 15:30 (La sala chiude alle 17:00)
Servizio cucina: 19:30 – 22:30 (La sala chiude a mezzanotte)

DOMENICA E GIORNI FESTIVI
Servizio cucina: 13:00 – 15:30 (La sala chiude alle 17:00)

Contatti

Telefono : +34 933 012 939

Prenotazioni : +34 933 024 186

reserves@restaurantestevet.com

Per le prenotazioni per una sola persona, vi preghiamo di contattarci telefonicamente o via e-mail.

FAQ: Domande frequenti

Dove siamo

RESTAURANT CA L'ESTEVET
Valldonzella, 46
08001 Barcelone

Visualizza su Google Maps