![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.restaurantestevet.com\/wp-content\/uploads\/Captura-de-pantalla-2023-07-14-123145.jpg?resize=664%2C798&ssl=1\")
<\/p>\n<\/p>\n
La\u00a0imatge<\/strong>, el\u00a0llenguatge<\/strong>\u00a0i l\u2019acci\u00f3 social<\/strong>\u00a0s\u00f3n la base de l\u2019obra de Mari Chord\u00e0 i part indissociable de la seva vida: l\u2019artista, l\u2019escriptora i poeta i l\u2019activista formen un vincle irrompible, fonament d\u2019una actitud i d\u2019unes conviccions que formen l\u2019eix vertebral del seu treball i de la seva biografia. Observadora activa i atenta de la realitat que l\u2019envolta, en forma part, agitant i subvertint tot el que veu, guiada per un posicionament pol\u00edtic que sorgeix com a resposta a la dictadura franquista i que es continua articulant de bracet de les\u00a0lluites feministes<\/strong>\u00a0pel reconeixement i la visibilitzaci\u00f3 de la feina de les dones.<\/p>\n Les refer\u00e8ncies est\u00e8tiques en l\u2019obra de Mari Chord\u00e0 s\u00f3n alienes a l\u2019ambient academicista i anacr\u00f2nic de l\u2019Escola de Belles Arts en qu\u00e8 va estudiar, per\u00f2 tamb\u00e9 al panorama art\u00edstic del moment en qu\u00e8 va comen\u00e7ar a forjar un llenguatge propi. El seu \u00e9s un imaginari proper a la sensibilitat visual del pop i la psicod\u00e8lia, tot i que Chord\u00e0 no s\u2019ha considerat mai part d\u2019aquests moviments. Pionera de la seva generaci\u00f3 a l\u2019hora de plantejar una sexualitat lliure, la seva pintura i la seva poesia parlen de plaer, de maternitat i de relacions l\u00e8sbiques<\/strong>. El 1964, quan encara estudiava, va pintar la primera Vagina: \u00abImaginava el cos femen\u00ed per dins, per\u00f2 [la pintura] no era un figuratiu gens realista amb una mica de recordatori de les formes.\u00bb1<\/sup>\u00a0Pinta els fluids del cos, les secrecions, els \u00f2rgans sexuals i els coits, no des de l\u2019abjecci\u00f3, sin\u00f3 amb formes sensuals i colors seductors, amb tonalitats planes que reclamen un erotisme ple. Unes obres, doncs, que transmeten for\u00e7a i vitalitat, i en qu\u00e8 la creaci\u00f3 s\u2019identifica amb la sexualitat pr\u00f2pia: \u00abVolia \u201cpintar-parlar\u201d sobre la vida sexual i la identitat sexual.\u00bb2<\/sup>\u00a0Mari Chord\u00e0 indaga en el cos femen\u00ed a partir del seu propi cos<\/strong>, per\u00f2 en lloc de pintar el seu rostre -imatge de l\u2019autoretrat convencional-, s\u2019autoexplora i es retrata pintant el seu sexe. L\u2019autoreferencialitat, l\u2019exploraci\u00f3 de la intimitat pr\u00f2pia i els canvis que es produeixen al llarg d\u2019un embar\u00e0s en s\u00f3n nom\u00e9s alguns exemples. No hi ha obscenitat ni pudor de cap mena a l\u2019hora de mostrar, de parlar de sexe, de gaudir del cos i pintar-lo o fer-ne poemes. Mentre que l\u2019Estat, l\u2019Esgl\u00e9sia, l\u2019ordre o una moral malentesa fomentaven la repressi\u00f3 del sexe i del plaer, en l\u2019obra de Chord\u00e0 emergeix una sexualitat exacerbada que per si sola suposa una autoafirmaci\u00f3, una legitimaci\u00f3 de la llibertat o el goig.<\/p>\n Mari Chord\u00e0, com altres dones de la seva generaci\u00f3, creia que \u00abel que \u00e9s personal \u00e9s pol\u00edtic\u00bb3<\/sup>\u00a0i va convertir aquesta creen\u00e7a en una for\u00e7a motriu. Va fundar\u00a0Lo Llar<\/strong>, a Amposta, un espai que va funcionar com a centre d\u2019activaci\u00f3 cultural i en qu\u00e8 es van fer concerts, exposicions i una infinitat d\u2019activitats. M\u00e9s endavant, ja instal\u00b7lada a Barcelona i en col\u00b7laboraci\u00f3 amb un grup de dones, va inaugurar\u00a0laSal Bar-biblioteca feminista<\/strong>, un local pensat com a lloc de trobada i organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva per a dones en qu\u00e8 es pogu\u00e9s conversar i donar-se suport mutu, i a partir del qual posteriorment va sorgir\u00a0laSal<\/strong>, edicions de les dones, la\u00a0primera editorial feminista de l\u2019Estat centrada en literatura i assajos escrits per dones<\/strong>. Per\u00f2 la Sal va ser, a m\u00e9s, un lloc on passar-s\u2019ho b\u00e9: \u00abEns dedic\u00e0vem a generar paraula, a generar m\u00fasica i, sobretot, plaer [\u2026]. El plaer \u00e9s molt subversiu.\u00bb4<\/sup>\u00a0Perqu\u00e8 tot el que fa Mari Chord\u00e0 est\u00e0 travessat pel\u00a0joc i pel dret al plaer, entesos com a part integral de les lluites feministes<\/strong>.<\/p>\n La\u00a0imatge, el\u00a0llenguatge\u00a0i l\u2019acci\u00f3 social\u00a0s\u00f3n la base d […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[3,126,139],"tags":[],"class_list":{"0":"post-23207","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"hentry","6":"category-cultura","8":"category-culture"},"yoast_head":"\n\n\n\n\n\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.restaurantestevet.com\/wp-content\/uploads\/default.jpg?resize=265%2C337&ssl=1\")
Mari Chord\u00e0 (Amposta, Tarragona, 1942) \u00e9s una pintora, poeta i activista feminista catalana. Mentre estudiava a l\u2019Escola de Belles Arts de Barcelona va comen\u00e7ar a experimentar amb representacions pict\u00f2riques del cos femen\u00ed. Tot i el context de la dictadura de Franco en qu\u00e8 va cr\u00e9ixer i malgrat que havia rebut una educaci\u00f3 cat\u00f2lica tradicional, des de molt aviat va intentar explorar i subvertir la situaci\u00f3 de les dones des de principis determinats pel feminisme i un comprom\u00eds personal i p\u00fablic. El 1965 es va instal\u00b7lar dos anys a Par\u00eds, on va entrar en contacte amb l\u2019activitat art\u00edstica de l\u2019\u00e8poca. Propera a la visualitat del pop, no s\u2019adscriu, per\u00f2, a aquest moviment. A les seves obres utilitza colors plans molt vius que recorren formes sinuoses no figuratives. Ja el 1964 havia comen\u00e7at a treballar en la seva s\u00e8rie \u201cVagines\u201d, en qu\u00e8 explorava el seu propi cos, la seva sexualitat i el plaer. Precisament el plaer \u00e9s fonamental en l\u2019obra de Chord\u00e0 com a forma de subversi\u00f3. La pintura i la poesia, indissociables, planen al llarg de la seva traject\u00f2ria, vinculades a les conviccions feministes. El 1968 va fundar Lo Llar, un local d\u2019acci\u00f3 multicultural i de reivindicaci\u00f3 social a Amposta que va agitar la vida cultural de la ciutat. A partir del 1969 va comen\u00e7ar a realitzar les seves escultures m\u00f2bils, concebudes per ser intervingudes tot creant formes canviants. A mitjans dels anys setanta va abandonar la seva pr\u00e0ctica art\u00edstica fins a comen\u00e7aments de la d\u00e8cada dels setanta. En aquest per\u00edode va dur a terme diverses activitats i accions, com ara un acte reivindicatiu de les dones treballadores i les mestresses de casa durant les pon\u00e8ncies de les I Jornades Catalanes de la Dona. En aquest context va presentar el seu primer poemari, \u201c\u2026 i moltes altres coses\u201d, del qual aquest projecte pren el t\u00edtol, inicialment presentat sense autoria perqu\u00e8 considerava que pertanyia a totes les dones. El 1977, amb un grup de dones, va fundar un local \u00fanic a Barcelona i a l\u2019Estat espanyol, el Bar-Biblioteca Feminista laSal, creat com a lloc de trobada on es podien compartir experi\u00e8ncies, gaudir i rebre assessorament sanitari i legal. Aquell mateix any es va crear laSal, edicions de les dones, que va desenvolupar diverses col\u00b7leccions de narrativa i assaig. L\u2019editorial va donar visibilitat a l\u2019escriptura i el pensament d\u2019autores del context catal\u00e0, estatal i internacional. L\u2019experi\u00e8ncia de la Sal va continuar fins al 1996. El 1978 Mari Chord\u00e0 va publicar el seu segon llibre de poemes, \u201cQuadern del cos i de l\u2019aigua\u201d. En paral\u00b7lel, va col\u00b7laborar en diverses revistes, debats i assaigs sobre feminisme. Al comen\u00e7ament dels anys noranta va comen\u00e7ar una etapa de recuperaci\u00f3 de la seva obra art\u00edstica inicial i hi va incloure refer\u00e8ncies al m\u00f3n natural, especialment al m\u00f3n mar\u00ed i al que va denominar \u00ables cet\u00e0cies\u00bb. L\u2019any 2000 va publicar dos nous poemaris: \u201cUmbilicals\u201d i \u201cLocomotora infidel pel passat\u201d. Aquell mateix any va tenir lloc la primera exposici\u00f3 individual de la seva obra, que va tenir dues noves monogr\u00e0fiques el 2008 i el 2017.<\/div>\n<\/div>\nDel 5 de juliol de 2024 al 12 de gener de 2025<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"