Noticias

Ca L’Estevet tanca els díes 25 i 26 de Decembre

El qui no celebra el Nadal,
és home que molt poc val.

De Nadal i de Sant Joan,
només n’hi ha un cada any.

Per Nadal,
cada ovella al seu corral.

Per Nadal
cadascú al seu hostal.

Per Nadal,
prop del nial.

Per Nadal i per Cap d’any,
cadascú amb el seu company.

Nadal passat,
a casa l’endemà passat.

Per Nadal i Sant Esteve,
cadascú a casa seva.

El forn, per Nadal,
no para ni un instant.

Més ple
que el forn de Nadal.

La fornada de Nadal
se n’emporta mig costal.

Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu us dó.

Es crema més llenya per Nadal
que en tota la resta de l’any.

El mes de Nadal,
o al llit
o al fumeral.

El Nadal,
passa’l vora de la llar.

Qui vulgui un bon Nadal
que es procuri un bon capçal.

Per Nadal,
només s’està bé
al costat del fumeral.

Per Nadal, a casa
i prop de la brasa.

Per Nadal,
qui res no estrena
res no val.

La nit de Nadal,
la més estelada de l’any.

La nit de Nadal,
la més serena de l’any.

La nit de Nadal,
la festa dels estels
i la festa major del cel.

La nit de Nadal,
la més clara de l’any.

La missa de Nadal
per tot l’any val.

La nit de Nadal,
la millor de tot l’any.

La nit de Nadal,
la més gran de l’any.

Qui no estrena
per Nadal,
persona
que tant se val.

Fes sabates, sabater,
que el Nadal ja ve.

Nadal passat,
sabater, prou fer calçat.

Per Nadal,
els sastres fan tres jornals.

Per l’advent de Nadal,
cada sastre amb tres didals.

Passat Nadal,
sastre, desa el teu didal.

Per Nadal, el bon pastor
va a adorar amb el sarró.

Bones Festes.

Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.

I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.

Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.

I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.

I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.

Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc
-tres reis, dos nous.

I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.

Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.

Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.

I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.

I d’art. I d’or.

Un poc de peix.
I un poc de greix.

I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.

Un xic de flam
i un poc de gel.

Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

I un poc de mar
i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.

Un poc de lluc
i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust
i un xic de rang.

I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

Poema de Pere Quart.

i Jo,
i un poc de Carla,
i un xic de filla,
Bon Nadal Carleta.

A la Filmoteca: Robert Altman, la simfonia coral d’un maverick

Robert Altman (1925-2006) és un referent, amb majúscules, del cinema independent americà. Inconformista i imprevisible, sempre va fer el cinema que volia fer, tot reinventant-se
contínuament.

Tal com expressava el mateix cineasta, tota la seva obra parla “de lluitar, socialment o culturalment, per seguir viu” i conforma un collage enorme en el qual tenen cabuda tota mena de gèneres, sempre tractats des d’una actitud revisionista i desmitificadora.

Els seus films més paradigmàtics ofereixen una visió crítica i mordaç de les convencions socials i esdevenen simfonies corals en què el formigueig de personatges i el seu retrat psicològic, amb l’exploració elegant dels escenaris, conformen un seguit d’històries complexes que han fet d’Altman un dels directors més influents del cinema modern.

La seva trajectòria artística va ser fluctuant tant a nivell de crítica com de públic. Així, després de triomfar al Hollywood dels setanta tot renovant temes i estils, va ser arraconat per la mateixa indústria als vuitanta, per ser finalment reconegut com un dels grans mestres, a la dècada dels noranta.

Data: 11/12/2018 – 29/12/2018

Plensa al Macba. Exposició

Jaume Plensa (Barcelona, 1955) és un artista de materials, sensacions i idees. Les seves referències abracen la literatura ―en especial la poesia―, la música, la religió i el pensament. Ell es considera, abans que res, escultor, tot i que el seu procés creatiu ha transitat per múltiples disciplines. Les seves obres s’adrecen a la condició mateixa de l’ésser: la seva essència física i espiritual, la consciència de si mateix i del seu passat, els seus codis morals i dogmes i la seva relació amb la natura. El que no podem explicar és, precisament, allò que ens explica com a persones. El seu objectiu no és fer objectes, sinó desenvolupar relacions i incloure’ns-hi a tots.
PLENSAÇ

L’exposició del MACBA comptarà amb obres des de la dècada de 1980 fins a les més actuals, en un recorregut que mostrarà el diàleg que es produeix entre les obres que representen la figura humana i les obres abstractes. Aquesta tensió és el fil conductor que travessa el conjunt del seu treball, un corpus que posa en relleu la força dels binomis com lleuger/compacte, llum/foscor, silenci/so, esperit/matèria i vida/mort.

Gong_Plensa.3

L’exposició individual de Jaume Plensa al MACBA planteja un ampli recorregut pel treball d’un dels escultors catalans amb més projecció internacional. Guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat (1997), el Premio Velázquez de Artes Plásticas del Ministeri d’Educació i Cultura (2013) i el Premi Ciutat de Barcelona (2015), entre d’altres, és reconegut mundialment per la seva obra pública a ciutats com Chicago, Londres, Mont-real, Niça, Tòquio, Toronto o Vancouver.

Vint-i-dos anys després de la seva darrera exposició en un museu de Barcelona (Fundació Joan Miró, 1996), l’obra de Plensa es tornarà a veure en un museu de la ciutat. En paral·lel, el Museo Reina Sofía de Madrid presentarà un nou projecte de l’artista al Palacio de Cristal durant les mateixes dates.

Comissari: Ferran Barenblit
01 des. 2018 al 22 abr. 2019

TEATRE GOYA: ESCAPE ROOM


Dues parelles d’amics de tota la vida queden per fer un escape room al barri d’Hostafrancs, on recentment s’ha trobat, en un contenidor, el cadàver d’un home esquarterat… Els quatre amics es pensen que els espera un joc divertit per passar l’estona, posar a prova la seva intel·ligència i riure una miqueta. Però tan bon punt la porta de l’habitació es tanca hermèticament al seu darrere i comença el compte enrere, comencen a passar coses estranyes.
Sortir d’aquell “escape room” no serà gens fàcil, i el joc es convertirà en un infern que posarà a prova la seva amistat fins a límits insospitats. Encara que no ho sembli, això és una comèdia… una comèdia de por!
del 10 de novembre de 2018 al 3 de febrer de 2019.
De: Joel Joan i Hèctor Claramunt
Direcció: Joel Joan i Hèctor Claramunt
Intèrprets: Joel Joan, Àgata Roca, Oriol Vila i Paula Vives.
Amb la col·laboració especial de: Ferran Carvajal

IN-EDIT festival: George Michael: Freedom! Director’s cut

Narrada y codirigida por el propio George Michael hasta días antes de su muerte, nos hallamos ante su honesto e íntimo testamento en forma de colosal videoclip entre la candidez y la tragedia.

La malograda superestrella del pop de los años 80 y 90 disecciona aquí sus juveniles ansias de fama en los tiempos de Wham! y el desgaste emocional que ésta trajo consigo ya siendo un respetado artista adulto. También comenta sus males de amor, las acusaciones de apropiacionismo cultural desde el ámbito soul y r&b y la dolorosa batalla legal que libró contra el sello Sony. Y, a la vera de un tocadiscos en el que suenan sus mayores éxit os , dicen la suya Elton John, Liam Gallagher, Stevie Wonder, Ricky Gervais, Tony Bennett, James Corden, Naomi Campbell, Linda Evangelista, Cindy Crawford, y un rutilante carrusel de celebrities.

Director David Austin, George Michael
United Kingdom / 113 min. / 2018 / English
jue 01, nov 21:45

http://es.in-edit.org

IN-EDIT festival: 24 Hour Party People

Falso documental sobre el auge y la caída del sello Factory Records que, entre la nostalgia y la comedia irreverente, captura el espíritu y el contexto social de Manchester entre finales de los 70 y principios de los 90, de la new wave a la rave.

Tras asistir a un concierto de los Sex Pistols, el presentador de Granada TV Tony Wilson crea la discográfica Factory Records, que dará origen a grupos como Joy Divison, New Order o Happy Mondays y cambiará la faz de la música pop. Más tarde, adquiere un local y monta su propia discoteca, Hacienda, famosa en todo el mundo. Esta es una hilarante historia de sexo, drogas y música, narrada como un falso documental, que retrata el movimiento musical del Manchester post-punk y el “Mad-chester” acid house. De 1976 a 1992, esta ciudad se convirtió en uno de los epicentros del universo musical, dando pie a los sonidos más libres y a nuevos caminos expresivos. La película retrata los cambios musicales que se produjeron bajo la sombra de Factory y Tony Wilson, así como los cambios sociales y políticos que tuvieron lugar durante esta época. El director del filme, Michael, decidió grabarla en vídeo digital e incluir varios cameos, como el del Tony Wilson real.
In-Edit Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona 2018
https://www.in-edit.org/webapp/programacion
25 OCT – 4 NOV 2018

IN-EDIT: Blue Note Records: Beyond The Notes

La monumental historia del sello independiente de jazz más relevante de la historia. O cómo dos judíos alemanes levantaron un segundo hogar para una nómina de artistas que revolucionarían para siempre el género y la música en general.
In-Edit Festival Internacional de Cine Documental Musical de Barcelona 2018
https://www.in-edit.org/webapp/programacion
25 OCT – 4 NOV 2018