En un futuro no muy lejano la crisis financiera que sacude Europa obliga al Estado español a desprenderse de su patrimonio artístico. Ante la posibilidad de la venta de Las meninas, una afamada monja copista recibe el encargo de realizar una réplica exacta del original velazqueño. A partir de ese momento, la religiosa se va a ver atrapada en una encrucijada de intereses de diversa índole, al tiempo que sufrirá una repentina transformación de su personalidad cuando la humilde artesana del pincel inopinadamente se convierta en una reconocida figura de las artes plásticas y en una estrella mediática.

La autora de Las meninas es una sátira distópica en la que se aborda el lugar que debe ocupar el arte en la sociedad, así como el controvertible concepto de bienestar social. La obra, igualmente, despliega una mirada irónica sobre el ensimismamiento ególatra de buena parte de la creación más vanguardista y comprometida de los últimos años, así como sobre la banalización de la experiencia artística convertida en multitudinario acontecimiento mediático en sintonía con los grandes parques temáticos de entretenimiento de masas.

El autor quiere compartir el interés con que contempla las sorprendentes realidades que está generando la democratización indiscriminada en todos los ámbitos del quehacer cultural; el derrumbe de la autoritas referida al arte y al saber, el advenimiento, en fin, de un nuevo paradigma que sitúa y equipara en el mismo canon una arraigada tonadilla local con, pongamos por caso, el Réquiem de Mozart.

Del 22 de abril al 4 de junio de 2017

Els arxius de l’Arab Image Foundation a Beirut, Líban, contenen una plètora de material fotogràfic provinent de l’Orient Mitjà, el nord de l’Àfrica i la diàspora àrab. Constituïda i desenvolupada per artistes preocupats per la preservació fotogràfica, l’AIF va sorgir com un centre dedicat a l’estudi de la fotografia i les pràctiques del col·leccionisme, la preservació i la divulgació d’imatges. La col·lecció inicial de l’AIF va ser el resultat de la recerca generada per projectes artístics, que va desembocar en un nou tipus d’institució i una aproximació diferent al patrimoni fotogràfic. Des d’aleshores l’arxiu ha anat augmentant fins a incloure una gran diversitat de col·leccions, que van des d’instantànies familiars fins a composicions d’estudi de caràcter formal.

Més enllà de mostrar un ampli espectre de representacions visuals del món àrab, els artistes que van constituir o van recórrer a la col·lecció de l’AIF plantejaven qüestions radicals referides als documents fotogràfics i la seva funció en el nostre temps. Els projectes comportaven l’escriptura d’històries sobre la pràctica de la gent corrent, petits esdeveniments i aspectes socials en general, i van generar nous discursos en relació amb el mitjà.

Lluny d’oferir un relat històric de l’AIF, aquesta exposició en presenta la perspectiva d’un artista, que és fonamental per entendre la pràctica de l’organització. A través d’Akram Zaatari, membre fundador de l’AIF que va tenir un paper clau en el seu desenvolupament, l’exposició reflexiona sobre els vint anys d’història de l’AIF i les múltiples condicions de la fotografia, com a document fotogràfic, objecte, valor material, estètica i memòria. L’expansiu treball de Zaatari sobre fotografia i col·leccionisme adopta una perspectiva arqueològica: excava en el passat, en fa aflorar noves narratives i les ressitua en la contemporaneïtat.

L’exposició analitzarà l’AIF prenent en consideració el seu caràcter dual: d’una banda, com a arxiu de pràctiques fotogràfiques i de col·leccionisme i, de l’altra, com una iniciativa liderada per artistes que va deixar una marca visible en el paisatge artístic de l’època. Assenyalarà els moments significatius en la seva història i els debats crítics generats al llarg de la seva evolució, i es presentaran antics projectes i noves produccions vinculades a la col·lecció.

Amb motiu de la mostra, es publicarà un catàleg amb un assaig de Mark Westmoreland sobre la pràctica artística d’Akram Zaatari i la seva relació amb l’AIF, una conversa entre Chad Elias i Akram Zaatari, i una selecció de fitxes comentades i il·lustrades de materials de l’arxiu de l’AIF, per Ian B. Larson. El llibre també inclou una selecció de la nova producció de l’artista.

Exposició organitzada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el National Museum of Modern and Contemporary Art, Korea.

Comissaris: Hiuwai Chu i Bartomeu Marí

07 abr. al 25 set. 2017

Malgrat la seva brevetat, la trajectòria de Ketty La Rocca (La Spezia, 1938 – Florència, 1976) és un exemple paradigmàtic de com es van desenvolupar algunes de les pràctiques experimentals més contundents dels anys seixanta i setanta en l’àmbit europeu. Pionera en el territori de la poesia visual i integrant del mític Gruppo 70, les seves obres exploren la performance, el collage i el videoart. Aquesta és la primera mostra monogràfica que reuneix el conjunt del seu treball a l’Estat espanyol.

Inauguració: divendres 7 d’abril, 19 h

A partir de l’arxiu fotogràfic i de les memòries escrites pel seu pare entorn de l’experiència del servei militar a la colònia espanyola del Sàhara l’any 1964, Pilar Monsell (Còrdova, 1979) crea una pel·lícula, África 815, a mig camí entre el diari audiovisual, el cinema introspectiu i el documental polític. L’exposició presenta aquest film juntament amb els quaderns de rodatge i els materials documentals que el van desencadenar.

Inauguració: divendres 7 d’abril, 19 h

Hereu de la gran tradició heterodoxa que va arrencar al començament del segle xx amb el dadaisme, Hugo Ball, Emmy Hennings i Sophie Taeuber, entre d’altres, i que es va expandir fins ben entrada la dècada del 1980 gràcies a Joseph Beuys, John Cage i James Lee Byars, Tres (Barcelona, 1956 – Premià de Dalt, 2016) constitueix un exemple poc habitual en el context espanyol de producció artística que rep influències tan variades com l’accionisme, l’art sonor, la fotografia, el vídeo i la pintura, prenent sempre el silenci com a eix i fonament per a la major part de la seva obra. Aquesta mostra constitueix la primera revisió antològica de la seva trajectòria.

Inauguració: divendres 31 de març, 19 h