![\"masotta30\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.restaurantestevet.com\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/masotta30.jpg?resize=770%2C315&ssl=1\")
<\/p>\n<\/p>\n
Oscar Masotta. La teoria com a acci\u00f3<\/em> busca reconstruir la traject\u00f2ria intel\u00b7lectual d’aquest pensador (Buenos Aires, 1930 \u2013 Barcelona, 1979). El projecte, desenvolupat al llarg de quatre anys d’investigaci\u00f3, destaca la traject\u00f2ria polifac\u00e8tica del te\u00f2ric i artista, una figura crucial en les transformacions del camp cultural argent\u00ed i iberoameric\u00e0 en el per\u00edode compr\u00e8s entre les d\u00e8cades de 1950 i 1970.<\/p>\n Masotta ha estat definit com \u00abun veritable heroi modernitzador\u00bb, \u00abuna sensibilitat protot\u00edpica de la d\u00e8cada dels seixanta\u00bb o un \u00abescriptor-far\u00bb. Els seus interessos te\u00f2rics van ser m\u00faltiples i m\u00f2bils: des de la literatura i la milit\u00e0ncia pol\u00edtica fins a l’avantguarda art\u00edstica i la historieta, la psicoan\u00e0lisi, la semiologia o l’estructuralisme, entre tants d\u2019altres. Marxista heterodox i intel\u00b7lectual al marge de l’acad\u00e8mia, va ser (i continua sent) una figura controvertida a causa del seu dandisme i la \u00abfrivolitat\u00bb de les seves passions, i per no cenyir-se al model d’intel\u00b7lectual comprom\u00e8s ni d’intel\u00b7lectual org\u00e0nic.<\/p>\n Exiliat i establert a Barcelona el 1975, on va viure fins a la seva mort prematura el 1979, Masotta va introduir la psicoan\u00e0lisi de Jacques Lacan a Espanya a trav\u00e9s de grups d’estudi i amb la Biblioteca del Campo Freudiano. L’exposici\u00f3 al MACBA tamb\u00e9 posa de manifest les empremtes i influ\u00e8ncies que ha deixat en aquesta ciutat, no nom\u00e9s en el camp de la psicoan\u00e0lisi, sin\u00f3 tamb\u00e9 en l’\u00e0mbit cultural<\/strong>.<\/p>\n Aquest projecte expositiu, organitzat mitjan\u00e7ant diversos nuclis tem\u00e0tics, es proposa recuperar la seva complexa traject\u00f2ria intel\u00b7lectual i art\u00edstica, destacant-ne el paper crucial com a impulsor de l’avantguarda argentina, a partir de la seva concepci\u00f3 de l’exercici te\u00f2ric com una forma d’acci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n Les aproximacions dutes a terme fins ara aborden aspectes dissociats de la seva carrera, el rescaten com a cr\u00edtic literari o introductor i transmissor de la psicoan\u00e0lisi d’orientaci\u00f3 lacaniana a l\u2019Argentina, M\u00e8xic i Espanya. En canvi, la mostra pret\u00e9n integrar les diverses constel\u00b7lacions de lectures i zones d’incid\u00e8ncia que va articular Masotta en un itinerari com\u00fa. S’hi exhibeix material de caire documental de proced\u00e8ncia diversa, juntament amb obra art\u00edstica del propi Masotta i d’aquells artistes sobre els quals va escriure (Roberto Jacoby, Eduardo Costa, Ra\u00fal Escari, Marta Minuj\u00edn, Charlie Squirru, Dalila Puzzovio, Rub\u00e9n Santanton\u00edn, Luis Wells, Alberto Greco). Aix\u00ed mateix, posa en relleu la vitalitat del seu llegat en l’art contemporani a partir de les produccions de Gonzalo Elvira, Dora Garc\u00eda, Guillermina Mongan i el col\u00b7lectiu Un Faulduo.<\/p>\n Comiss\u00e0ria: Ana Longoni<\/strong>, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Hiuwai Chu, Amanda de Garza i Guillermina Mongan.<\/strong><\/p>\n Exposici\u00f3 organitzada pel Museo Universitario Arte Contempor\u00e1neo, UNAM, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona.<\/p>\n Oscar Masotta. La teoria com a acci\u00f3 busca reconstruir la traject\u00f2ria intel\u00b7lectual d’aquest pensador (Buenos Aires, 1930 \u2013 Barcelona, 1979). El projecte, desenvolupat al llarg de quatre anys d’investigaci\u00f3, destaca la traject\u00f2ria polifac\u00e8tica del te\u00f2ric i artista, una figura crucial en les transformacions del camp cultural argent\u00ed i iberoameric\u00e0 en el per\u00edode compr\u00e8s entre les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","inline_featured_image":false,"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":true,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-8028","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura"],"yoast_head":"\nDel 23 mar\u00e7 al 11 set. 2018<\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"